Amaretto Stone Sour

Història

L'Amaretto Stone Sour agafa l'Amaretto Sour ja dolç i el fa encara més accessible afegint suc de taronja a la barreja. Popular als bars americans des dels anys 1980 i 1990, aquesta variació atrau aquells que troben fins i tot l'Amaretto Sour estàndard no prou dolç o afruitat. El nom probablement fa referència a la 'fruita de pinyol' (com els pinyols d'albercoc que donen sabor a l'amaretto) o simplement a la categoria de begudes 'Stone Sour' que utilitzen suc de taronja. El sabor és descaradament dolç i afruitat: la dolçor d'ametlla-massapà de l'amaretto es troba amb la brillantor cítrica del suc de taronja, amb la barreja agredolça afegint acidesa que amb prou feines talla la dolçor. És una beguda de postres en forma de còctel—accessible, familiar i completament inofensiva. Alguns podrien dir-ne poc sofisticada; d'altres aprecien la seva recerca honesta del plaer immediat. L'Amaretto Stone Sour atrau aquells que prefereixen begudes dolces, bevedors casuals, amants de les postres i qualsevol que trobi la majoria de còctels massa forts en alcohol. Perfecte per a festes informals, nous bevedors que exploren còctels i ocasions on l'accessibilitat importa més que la complexitat. Consells Pro: Fes servir suc de taronja acabat de prémer en lloc de concentrat per a una millora significativa del sabor. Amaretto de qualitat com Disaronno o Luxardo fa una diferència real. Fer barreja agredolça fresca (suc de llimona més xarop simple) eleva això per sobre del nivell de barreja de bar. Algunes versions afegeixen vodka per a més força; d'altres es queden només amb amaretto. La rodanxa de taronja i la cirera com a guarnició són tradicionals. Serveix molt fred sobre abundant gel.