White Lady

Història

El White Lady és un gin sour clàssic que va sorgir de la cultura embriagadora de còctels dels anys 20, més famosament associat amb Harry MacElhone al Harry's New York Bar de París (versió de 1929 amb ginebra) i abans amb Harry Craddock a l'American Bar de Londres. Les primeres versions utilitzaven crème de menthe, però la iteració ginebra-triple sec-llimona es va convertir en la fórmula definitiva. Aquesta beguda elegant va sobreviure al caos de la Prohibició i continua sent un referent de simplicitat i equilibri en cocteleria. El sabor és cruixent, brillant i sofisticat: el caràcter de ginebre-botànic de la ginebra es troba amb la dolçor taronja del triple sec i l'acidesa de la llimona en una fórmula que sembla gairebé massa simple per ser tan bona. És un Sidecar fet amb ginebra en lloc de brandi, un predecessor del Cosmopolitan, i prova que tres ingredients excel·lents equilibrats adequadament poden crear quelcom memorable. El White Lady atrau els amants de la ginebra, els fans del Sidecar curiosos per les variacions, els entusiastes dels còctels clàssics i qualsevol que busqui una beguda elegant sense ingredients o preparació elaborats. Perfecte per festes de còctels, vespres sofisticats i qualsevol ocasió que requereixi elegància provada sense pretensions. Consejos Pro: Utilitzeu una ginebra London Dry amb ginebre prominent; les ginebres més botàniques poden aclaparar l'equilibri. El triple sec de qualitat com Cointreau és tradicional; no utilitzeu licor de taronja barat. El suc de llimona fresc no és negociable. Agiteu molt bé fins que estigui ben fred; aquesta beguda es beneficia de la dilució. Algunes versions afegeixen clara d'ou per una textura sedosa; proveu-ho de les dues maneres. Serviu en una copa coupe o martini refrigerada. El twist de llimona s'ha d'expressar sobre la beguda per als olis aromàtics.